Ramon Roura

La fageda i la tardor

2011-12-05T14:21:00.001-08:00

Dissabte passat vaig tornar a anar en bici. Com que des de la darrera vegada ja fèia més de tres mesos, vàrem escollir un recorregut fàcil. I el més fàcil que hi ha des d'Olot, per molt que un pugui creure el contrari, no és el carril bici, sino la fageda. Així que, usant com a porta d'entrada la Vall del Corb, ens vàrem endinsar a la fageda.

Increïble !!! Ningú enlloc. Així que anant a un ritme lent vàrem poder gaudir de la pedalada en un entorn incomparable. Vaig localitzar un parell de llocs per a fer fotos i avui matí hi he tornat.

Els colors de tardor ja no hi són. Ja estem a Desembre, i per molt que el fred encara no hagi arribat, les fulles ja són totes a terra. Però la fageda continua essent un bosc meravellós. De les quatre fotografies que he fet, he triat aquesta. Un faig que, gràcies a la llum del Sol, sembla més un arbre blanc. I amb unes poques fulles quasi monocromàtiques, que és com trobareu ara la fageda.

Si voleu colors, caldrà que torneu esperar a la primavera o a la tardor següent. Però si voleu un entorn de tranquil.litat, potser ara és el millor moment.

Les bones pràctiques

2010-08-14T15:57:00.000-07:00

Qui té un mínim de consciencia sap que no tot s'hi val a Internet. En el món de la música, tothom sap que no pot baixar-se música en comptes de comprar-se el CD o baixar una pel.lícula per estalviar-se els diners de l'entrada del cinema. En el món de la fotografia passa el mateix. No es pot fer servir qualsevol foto que es trobi a Internet per a un ús particular, i molt menys per a un ús públic.

Compartir és part de l'essència d'Internet. És molt divertit, i puja l'autoestima quan veus que les teves fotografies acaben il.lustrant altres webs socials, o acompanyen un texte literari o, en alguns casos, serveixen per a il.lustrar un curs d'una universitat llunyana, per posar alguns exemples. Només cal posar el teu nom, o el teu pseudònim o nickname, al Google per veure que al fer-les públiques has contribuit a millorar la feina o el missatge que volien transmetre altres persones. I les altres persones et dónen les gràcies indicant quin ha estat l'origen de la fotografia.

A Internet s'ha extès l'ús del creative commons. Una forma d'indicar de qui és el copyright i quines són les normes per a la seva llicència d'ús. Són molts els fotògrafs que deixen usar les seves imatges, encara que amb certes limitacions o normes.

En el meu cas que no sóc, ni molt menys, un professional de la fotografia, permeto fer ús de les fotografies sota 3 condicions, molt fàcils de complir:

Sempre que sigui per a un ús no comercial. És a dir, no vull que ningú faci diners amb les meves fotografies.
Sempre que es respecti la integritat de la fotografia. És a dir, no admeto modificacions a la fotografia tal i com la vaig concebre.
Sempre que s'indiqui l'autor. O dit d'una altre manera, a tothom ens agrada que se'ns reconegui el mèrit.

Doncs bé, aquestes condicions les he vist violades amb els meus propis ulls amb la fotografia que acompanya el text.

Està penjada en un bar com a part de la decoració.
L'han convertit del color original a blanc i negre i l'han retallada per on els ha semblat.
No apareix el nom de l'autor enlloc.

Ja he demanat les oportunes explicacions i espero que es tinguin en compte el més aviat possible. En cas contrari, els hauré de demanar que retirin les fotografies de la paret a on estan exposades.

... i hagués estat tan fàcil fer-m'ho saber ...

On és la nostra?

2010-08-07T10:58:00.000-07:00

El cap de setmana passat vaig assistir amb la Iona, als Campionats Europeus d'Atletisme que es celebraven a Barcelona. Realment, són espectacles que creen addició. Veure'ls per la televisió no et fa adonar que realment, els que estan a la pista, són els millors. Que ningú més que ells, gràcies a unes dots naturals i després d'uns entrenaments llargs i durs, poden fer-ho. Tan és si guanya un atleta o un altre, tan és si el que va al davant prové de Rússia o el que l'empaita per a destronar-lo va néixer a França. L'espectacle el fan les persones, els atletes, no els països pels quals competeixen. Però aquesta només és una part de l'espectacle.

Els guanyadors donen la volta a l'estadi rebent les felicitacions del públic. Més tard, l'entrega de medalles té un toc litúrgic.Sentir els seus noms i, tot de cop i volta, tothom dempeus per a sentir l'himne del país de procedència en honor a l'atleta, sigui quin sigui aquest, fa posar la pell de gallina. I si l'atleta prové del teu mateix país millor.

Però, com sempre, acaba sonant un himne que no és el teu i acaben hisant una bandera que no reconeixes.

Malgrat tot, continuarem existint com a nació

2010-07-18T14:20:00.000-07:00

L'endemà de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional, vaig penjar aquesta foto al flickr. La foto la vaig fer un parell d'anys enrera intentant trobar una bona representació dels símbols de Catalunya per a una entrega de la fotolliga. Tot i que al final vaig presentar la que hi ha al meu perfil de flickr, una globus terraqui indicant amb una senyera el meu lloc al món, aquesta, per la seva simplicitat, també m'agradava.

Volia penjar una foto que reflectís el meu estat d'ànim. No era que no m'esperés una sentència amb tota mena de retalls. Però és que no només hi ha hagut massa retalls, sino que a més, ens aniquilen com a poble dins de "l'Espanya plural".

Tornant a la foto. Hi ha hagut ja massa vegades que ens han volgut esborrar del mapa eliminant qualsevol cosa que portés les quatre barres. I malgrat tot, les hem tornar a dibuixar, i si cal amb un vermell més intens, més cridaner. Espero que aquesta sigui la darrera vegada. Que tothom s'adoni que no es poden fer més tractes il.lusos amb Espanya. Que mentre existeixi tal com és, per a ells serem una regió ó autonomia més, tan se val.

Només la independència pot assegurar que ningú, mai més, podrà negar que som una nació.

Benvinguts

2009-09-10T09:54:00.001-07:00

Moltes vegades les festes de la teva ciutat permeten descobrir detalls a carrers i carrerons no transitats habitualment. En la plaça "Camp d'en Mas", mentre tothom mirava com ballava el doble gegant de l'Aoapix, vaig descobrir aquesta porta. Em van cridar l'atenció el color l'escrit de "benvinguts" sobre la porta d'entrada d'un bloc de pisos, al que no falta massa anys perquè el declarin en runes.

Ambient de mercat

2009-08-25T13:19:00.001-07:00

No és una foto d'estiu sinó de ple hivern. De la visita quasi obligada a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. Vaig aprofitar per intentar fer una foto que reflectís l'ambient del mercat.

Els cingles de Fontfreda

2009-08-18T14:03:00.000-07:00

Avui no em volia resignar a fer cap fotografia. Per tant, al final de la tarda he anat a fer el recorregut de les tres colades a Sant Joan les Fonts. Encara que tard, m'he parat en una cinglera on el rètol dèia "cinglera de Fontfreda".

Com ahir, i ja porto massa dies, arribo a una hora en que la llum ja no és bona per fer fotos. Per tant, m'he hagut de conformar a fotografiar un detall de la cinglera. Us sona? És com la de Castellfollit però en petit i no hi ha cap poble a sobre.

Una visió diferent del Croscat

2009-08-17T12:23:00.000-07:00

Ja fèia temps que volia fer aquesta foto. El volcà Croscat, obert per l'antiga gradera que hi havia i que ara en permet visualitzar les diferents capes, sempre l'havia vist des de baix. La foto típica de turista.

Però aquest hivern, a la revista "Viajes" del National Geographic hi havia una foto des de dalt realment impactant. Jo no sé si el fotògraf hi va pujar diverses vegades per a obtenir la llum més adequada, per poder captar les típiques boirines de la plana, o és que realment tenen una intuïció innata. Però la realitat és que era realment impactant, fins i tot per a nosaltres que el tenim tan aprop.

Avui al matí, potser una mica massa tard, he agafat la bicicleta i he pujat fins a la falda. Després, a peu, al cap de deu o vint minuts per una pujada molt costeruda i amb arbres caiguts després de la nevada d'aquest hivern, he arribat a dalt.

Ja era massa tard per a obtenir una molt bona imatge, però no m'he resignat a no tenir-ne cap.

Potser algun altre dia hi tornaré...

Sant Miquel del Corb

2009-08-16T11:48:00.000-07:00

Aquest és el tercer i darrer dels tractaments que he fet a la mateixa foto i l'únic en blanc i negre. A www.espaifotografic.cat em varen destrossar bastant la primera versió; Que si el color del cel era estrany, que si tenia halos, que els colors no eren versemblants ...

En vaig fer una segona treballant més el format RAW i donant-li més saturació de colors. Com sol passar, el fil ja havia perdut interès i només vaig obtenir una resposta, per bé que indicava que tenia més vida.

Avui, donat que no he pogut sortir de casa, he accedit a un tutorial de cóm fer el pas a blanc i negre a l'estil analògic. Malgrat l'enrevessat del mètode, el resultat el trobo molt satisfactori.

Per cert, si voleu accedir a les altres versions, podeu anar al flikr, on les trobareu totes juntes.

Senzillament un banc

2009-08-15T14:57:00.000-07:00

Suposo que a vosaltres us ha passat un piló de vegades. Hi ha objectes que hi passes moltes vegades pel davant i, pel motiu que sigui, et criden l'atenció però els deixes passar, fotogràficament parlant.

Anant en bici camí cap a la fageda d'en Jordà, passant per la vall del Corb, havia passat moltes vegades per davant d'aquest banc. Evidentment, un banc d'aquest color (sembla el que abans anomenaven pintura contra el fum) en un entorn privilegiat i a on, si t'hi asseus, els peus queden quasi sobre la carretera, crida l'atenció.

I l'altre dia m'hi vaig parar ... amb la càmera.